  | 
    Quina meravella que ets, llarga Plana 
        de colors verds i sol ben calent, 
        que el tren travessa, xiulant molt des pressa, 
        vorejant llocs tan differents !
  
      D'un aire fresquet del mes de stembre, 
        el sol ja s'inclina i es va perdent 
        la tarda madura, ja cau amb bonança, 
        i els boscos ja busquen la pau de la nit.
  
      Xiulets d'aquest tren que insisteix a recordar-nos 
        que viles i pobles ja va travessant 
        unint Barcelona, allargant sos braços, 
        de Llevant fins a Ponent.
  
     |       I ara bufen mal vents, car volen trencar-te 
        la vida que tu amb amor has unit, 
        però estic segur que aquests bordegassos 
        no tenen prou nassos per desfer 
        el que cent anys han unit.
  
      I tornaràs a xiular per muntanyes i planes, 
        fidel a una terra que tu vols servir, 
        i pujaràs estudiants al matí cap a l'escola 
        i també viatgers de la Plana de Vic.
  
      I quan siguis ben a prop, arribant a Montcada, 
        i entris al túnel, t'espera amb els braços 
        oberts la Ciutat, que, malgrat vell, 
        volem estimar-te, perquè uneixes Catalunya, 
        la muntanya, la Plana i la mar. |