|
Quina meravella que ets, llarga Plana
de colors verds i sol ben calent,
que el tren travessa, xiulant molt des pressa,
vorejant llocs tan differents !
D'un aire fresquet del mes de stembre,
el sol ja s'inclina i es va perdent
la tarda madura, ja cau amb bonança,
i els boscos ja busquen la pau de la nit.
Xiulets d'aquest tren que insisteix a recordar-nos
que viles i pobles ja va travessant
unint Barcelona, allargant sos braços,
de Llevant fins a Ponent.
| I ara bufen mal vents, car volen trencar-te
la vida que tu amb amor has unit,
però estic segur que aquests bordegassos
no tenen prou nassos per desfer
el que cent anys han unit.
I tornaràs a xiular per muntanyes i planes,
fidel a una terra que tu vols servir,
i pujaràs estudiants al matí cap a l'escola
i també viatgers de la Plana de Vic.
I quan siguis ben a prop, arribant a Montcada,
i entris al túnel, t'espera amb els braços
oberts la Ciutat, que, malgrat vell,
volem estimar-te, perquè uneixes Catalunya,
la muntanya, la Plana i la mar. |